Inici

Ajuntament de Sants

Codi de classificació

AMDS1-011 Ajuntament de Sants

Títol

Ajuntament de Sants

Tipus de document

Sense especificar

Data inicial

27/07/1823 - 20/04/1897

Resum general

El fons documental de l'antic municipi de Sants fou transferit a l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc en aplicació del Decret de l'alcaldia del 27 de juny de 1988.

La major part de la documentació de l'antic municipi de Sants anterior a 1868 es va cremar durant l'avalot de les quintes de 1870, per tant el volum de documentació que conserva l'Arxiu és molt reduït. Un total de 2.88 ml, entre els quals destaquen els llibres d'actes del consistori del període 1868 a 1897.

La història de l'antic municipi de Sants és i ha estat una història plena de qüestions de difícil solució. La manca de documentació sobre amplis períodes cronològics de la seva història, tant antiga com moderna, han fet de la tasca de l'investigador un petit trencaclosques difícil de concloure. La crema de la documentació municipal anterior a 1868 durant l'avalot de les quintes (1870) ha esborrat qualsevol vestigi de la principal font documental sobre la vila durant la fase de creixement demogràfic i urbanístic provocat per la industrialització a mitjan del segle XIX, en la qual Sants ocupa una posició de primer ordre. Aquesta absència documental es fa difícil de cobrir amb l'altra gran font documental de l'època moderna, la parròquia, ja que els seus arxius també foren cremats al juliol de 1936.

El territori de Sants es va formar com a tal en l'època medieval i l'època moderna a partir de les divisions parroquials. La parròquia de Santa Maria dels Sants, embrió del municipi de l'època moderna agafava la Marina i totes les terres compreses entre la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, les Corts de Sarrià, i la Creu Coberta, límit amb Barcelona. Malgrat tot, la presència humana en el territori santsenc és anterior a la romanització, primera gran empremta de l'activitat humana, l'herència de la qual ha arribat fins als nostres dies.

El Sants medieval serà en bona part hereu de l'organització econòmica i territorial romana. La xarxa viària en territori santsenc seguirà els principals camins d'aquesta època, mentre els principals nuclis de poblament del territori, força petits, s'articularan al voltant de les esglésies i parròquies. Els seus habitants formaran part d'una pagesia més o menys lliure dins el vigent sistema feudal, dedicada al conreu de petits alous de terra, especialitzats en gran mesura en la vinya.

El principal nucli de població santsenc en l'època de l'alta edat mitjana s'articulava ja al voltant de la parròquia de Sants, però també cal ressaltar la importància de la barriada a l'entorn de la capella de la Mare de Deu de Port i el Castell de Port. El territori de Sants restà delimitat entre les parròquies de Santa Eulàlia de Provençana, Sant Julià de Montjuïc i San Vicenç de Sarrià.

El desenvolupament santsenc al llarg del segle XVIII va anar molt relacionat amb la seva localització a les portes de Barcelona, especialment perquè era l'últim poble abans d'entrar a Barcelona venint des de Madrid pel camí ral.

El Decret de Nova Planta i els successius decrets de 1716 relatius al règim municipal català significaren l'autonomia municipal per a les principals parròquies del seu Pla. Fins llavors el terme Sants era tan sols una simple divisió eclesiàstica, sota la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona. La derrota del 1714 significà la fi de la Vegueria de Barcelona i la seva substitució pel Corregiment de Barcelona. De manera que a Sants, la jurisdicció judicial, abans en mans del veguer va passar a mans d'un batlle de nomenament governamental, pel seu caràcter de vila sota domini reial.

El primer Ajuntament o Comú santsenc es trobava compost per un batlle i dos regidors, atesa la població, 92 adults (1715), que feien de Sants una vila petita i poc important. La prosperitat del Sants posterior al Decret de Nova Planta borbònic cal relacionar–la no solament amb les naixents activitats manufactureres i industrials, com els prats d'indianes, sinó també al desenvolupament agrícola del territori del delta del Llobregat, i a la construcció de la nova carretera Reial sota el regnat de Carles III.

Tot plegat coincidia a més a més amb la creació del municipi de Sants, com a corporació política i administrativament deslligada de la ciutat de Barcelona pel Decret de Nova Planta, en un intent de limitar al màxim el poder de la ciutat de Barcelona. Una etapa d'autonomia municipal encara sota l'Antic Règim que havia de posar els fonaments sobre els quals s'aixecaria el Sants industrial i comercial de mitjan de segle XIX.

La fixació d'uns nous límits territorials i administratius per al municipi de Sants el 1839, tot just abans de l'aprovació de l'efímera Llei d'ajuntaments de 1840 va significar el primer pas cap a la formació d'una primera Administració municipal de Sants sota l'estat liberal. Un pas que es consolidaria al llarg de la dècada de 1840, amb l'estabilitat que la Llei d'administracions provincials i locals del 1845 donà a les divisions municipals, que durant aquells anys s'havien caracteritzat per una freqüent inestabilitat gràcies a les facilitats que donava la legislació per efectuar segregacions municipals.

Fins l'any 1839, com ja s'ha comentat, els límits municipals del comú santsenc havien coincidit amb els límits parroquials, de manera que els nous límits territorials del 1839 i l'efímera Llei d'ajuntaments del 1840 suposaren l'inici real de l'Administració municipal santsenca sota el sistema monàrquic liberal.

Un altre fet destacat en la història de l'Ajuntament de Sants es produeix el 9 d'abril de 1883, quan es pren la decisió favorable de la primera agregació de Sants de Barcelona, la qual es va fer efectiva l'1 de juliol del mateix any. L'esperiència de la integració a Barcelona va durar un any i un mes, ja que el 31 de juliol de 1884 d'acord amb una Reial Ordre de 12 de juliol Sants recuperava novament la independència municipal. Durant aquest període el territori de Sants va ser governat per la Tinença d'Alcaldia del Districte de Sants, depenent de l'Alcaldia Constitucional de Barcelona.

Cal esmentar també que l'1 de març de 1894 se signà un conveni entre els ajuntaments de Sants i de Barcelona mitjançant el qual es pactava la segregació d'una part de la Marina de Sants. Es tractava bàsicament d'una porció del municipi, molt allunyada del nucli urbà, amb una densitat de població molt baixa, on dominava el sòl industrial. Aquesta va fer–se efectiva el 24 de desembre de 1894 després de que el Butlletí Oficial de la Província publiqués els nous límits entre Barcelona i Sants.

Entre la segregació de 1884 i la segona i definitiva agregació del poble de Sants a Barcelona s'escolaren dotze anys i nou mesos. L'agregació de l'antic municipi de Sants a Barcelona es va produir el 20 d'abril de 1897 mitjançant un Reial Decret, fruit d'un fort impuls urbanitzador, independent de tota voluntat política.

Pel que fa al creixement demogràfic, l'any 1715 Sants només tenia 92 adults, xifres que no es recuperaren fins al 1727 quan residien 160 adults en 43 cases. Malgrat que l'entrada en el segle XVIII fou traumàtica pel sotrac econòmic i demogràfic que va representar la Guerra de Successió (1702-1714), el nou segle va representar per a Sants com, en general, per a la resta de Catalunya, un segle de creixement econòmic i demogràfic. Durant la primera meitat de segle XVIII la població santsenca va créixer lentament mentre es recuperava de les destrosses de la Guerra de Successió. Els primers símptomes d'un creixement demogràfic important es produeixen arran de la construcció de la nova Carretera Reial a principi de la dècada de 1760. Una altra causa del desenvolupament demogràfic del Sants del segle XVIII cal buscar–la en la manufactura d'indianes, que es desenvolupa a Catalunya durant la segona meitat del segle XVIII, especialment després de 1778, quan s'autoritzà el comerç directe entre Catalunya i Amèrica.

El creixement demogràfic, la nova carretera, els prats d'indianes i la comercialització d'una part de la producció agrícola van suposar un canvi important. Però és l'arribada de la gran indústria tèxtil de vapor en la dècada de 1840 el fet cabdal en el desenvolupament de la població, l'economia i la societat santsenques del segle XIX. El 1840, a la vetlla de la instal.lació del Vapor Vell i de l'Espanya Industrial, el poble de Sants tenia encara poc més de 700 habitants, però en els vint anys següents les grans fàbriques van atreure forts corrents migratoris i la xifra de veïns esdevenia deu vegades més elevada, havent arribat a la ratlla dels 8.000 habitants el 1860. Sants va continuar creixent amb rapidesa, i el cens de 1877 mostrava que s'havia duplicat la població en poc més de quinze anys i que vivien al poble 15.980 persones. Quan va arribar l'agregació definitiva, Sants comptava ja amb una mica més de 25.000 habitants.


Bibliografia

- DOLTRA, Xavier, CARTAÑÀ, Anselm. Guia-Inventari de l'Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (Guies), 1992, 95 pàg.

- Quadre de classificació dels fons documentals dels pobles agregats. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal (Normes i reglaments), 1997, 30 pàg.

- Sants i la seva Marina al llarg de la història. I Jornades-Col.loqui d'Història Local de Sants-Montjuïc. Ponència: L'agregació de Sants i la seva Marina a la ciutat de Barcelona (Ramon Grau). Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Districte de Sants-Montjuïc, 1997. 251 pàg.

- ENRECH, Carles. Entre Sans i Sants. Història social i politica d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc (Memòria de Barcelona), 2004, 296 pàg.

Condicions d'accés

Lliure accés a la consulta

Notes d'identificació

Aplega la documentació que es conserva procedent dels antics ajuntaments independents dels pobles del pla de Barcelona, agregats a la ciutat de Barcelona entre 1897 i 1922: Sants, les Corts, Sarrià, Vallvidrera, Santa Creu d'Olorda, Sant Gervasi de Cassol

Arxiu

Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuic