Inici

Salvador Lleonart, en Llenguatge Xifrat, Comunica Als Consellers el Seu Pla D?atac Per Conquerir Mataró i Els Pobles de la Marina.

Número d'expedient

236

Codi de classificació

04/1B.X Lletres comunes originals: 1714 (Vol.127).

Títol

Salvador Lleonart, en Llenguatge Xifrat, Comunica Als Consellers el Seu Pla D?atac Per Conquerir Mataró i Els Pobles de la Marina.

Tipus de document

Textual

Autor

Salvador Lleonart

Productor

Consell de Cent, Ajuntament Modern / Productor

Consellers / Productor

Data inicial

08/06/1714 - 08/06/1714

Resum general

A causa de les accions de l'enemic, el coronel d'infanteria Salvador Lleonart informa de la dificultat que te per localitzar les pròpies tropes. Comunica que les tropes de Feliciano Bracamonte són a Granollers després d'haver atacat Arenys de Mar i Mataró, per la qual cosa no es vol exposar inútilment. Manifesta que la gent del país està a punt de prendre les armes, anima als consellers dient que si es conquereix Mataró es podrà obrir el pas de Montgat cap a Barcelona. Notifica que per conquerir Arenys de Mar el comandament borbònic es val de les tropes de Bracamonte, mentre tant els francesos estan esperant el duc de Berwick a Girona. Tot seguit considera la necessitat de rebre diners i manifesta altres arguments sobre la marxa de la guerra. D'acord amb Ermengol Amill està a l'aguait de les ordres dels consellers. Tot seguit, comunica el seu pla per atacar Mataró que començarà amb cinc senyals de foc dalt la muntanya de sant Mateu de Premià. No pot establir l'hora de l'atac, per la qual cosa recomana estar preparats, no alertar la guarnició abans d'hora i recordar la contrassenya "Sant Martí" per iniciar l'operació. A Ermengol Amill el destina a controlar les quadrilles de cavalleria enemigues de Sant Pol de Mar. Per allistar voluntaris per portar a terme l'operació demana diners, de no rebre'ls considera impossible retenir als combatens catalans. Comenta que Feliciano Bracamonte conquereix les poblacions però les guarnicions que deixa no són molt nombroses, per la qual cosa és factible assetjar-les. La qual cosa provoca desconcert en el bàndol enemic, extrem que pot fer augmentar el número de desercions, i al mateix temps augmentar la moral i l'impetu dels combatents catalans. Pel què fa a les defenses de Barcelona, considera que la resistència de la plaça i el cansament dels soldats enemics baixa la moral de lluita dels soldats filipistes. Per tot plegat, sol·licita als consellers que a través d'Antoni Villarroel els lliurin armes per desenvolupar millor l'escomesa.

Condicions d'accés

Lliure accés a la consulta

Cota

1B.X-127

Arxiu

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona